Els nous avenços en biologia sintética han posat ben aprop, per un grapat de dòlars, la possibilitat d’obtenir gens sintètics. Aquestes tècniques permeten una gran varietat d’estudis i aplicacions, el que ha fet proliferar companyies privades que es dediquen a la síntesi de novo de material genètic. Actualment hi ha unes 50 companyies amb mes de 50.000 ordres de gens a l’any.
El risc ve donat per com controlar què s’està secuenciant. És a dir, hipotèticament es podrien encarregar parts de virus, bacteries o toxines que podrien ser perilloses, i posar una arma biológica de primera linia en mans no desitjades.
Podríem pensar que el problema es podría solucionar al comparar les secuències encarregades amb les bases de dades munidals. Però no es una técnica del tot fiable, en part per ser una base incomplerta, però també per la falta de adaptabilitat, ja que les secüències d’ADN poden ser diferents a l’original i tot i així produir la mateixa proteína (ja sabeu un aminoàcid es codificat per tres codons, i en alguns casos podem canviar els codons donant el mateix aminoàcid). Per altra banda el “gen terrorista” podria ser encarregat per separat a diferents compañies i després reconstruit. Aquestes dues són només les possibilitats més senzilles d’actuació, però n’hi ha múltiples
El primer portocol adreçat a gestionar aquest risc va sorgir IASB (International Association of Sinthetic Biology) fa un any, opina que la intervenció humana es fonamental i és necessària per tal d’apropar-se auns bons nivells de seguretat. Però els costos d’una supervisió humana disparan el preu dels serveis i això sembla que no ha agradat a les companyies involucrades.
Fa tot just un mes DNA2.0 de Menlo Park, California, i Geneart de Regensburg, Alemanya, dues companyies de biologia sintètica van afirmar haver trobat un protocol vàlid sense intervenció humana (o el que és el mateix, amb un cost molt inferior). Es tracta d’un procés tipus mínim comú denomidaor, s’usa una llista de gens per comparar mitjançant BLAST (Basic Local Alignment Search Tool) i es determina un llindar de similaitat per tal de descartar o aceptar l’ordre. Els experts ténen dubtes de la fiabilitat del sistema, jo també.
Aquí resta un exemple més de l’aparent contraposició d’interessos de les empreses i la seguretat. El benefici ràpid, oposat al treball metòdic per una trajectoria segura. La mentalitat empresarial envers la científica… La llebre i la toturga… El llest i l’intel·ligent
No hay comentarios:
Publicar un comentario