Pocs cops la cicatriu que l'home deixa sobre la superfície terrestre és tant gràfica com en aquesta foto: les masses de color verd són l'aigua que encara queda del mar d'Aral, dividida, plena de contaminants i molt salada. La línia negra representa la costa al 1960.El que era el quart mar interior més gran del món és, avui dia, un desert. El color blanc de la foto, que sembla neu, són acumulacions de sals. Aquest procés ha estat degut a l'ús desmesurat de l'aigua dels rius Amu Darya i Syr Darya, les principals fonts d'aigua per al mar d'Aral, destinad a l'irrigació. Actualment hi ha un projecte per intentar salvar la meitat nord, el que ha condemnat definitivament la meitat Sud.
La tragèdia humana no és millor que la ecològica; el menjar i la feina van morir amb el mar. Els cementiris s'omplen de persones i vaixells. Els càncers, els problemes respiratoris i la mortilatitat infantil són 30 cops més elevades del normal per la zona, i la tuberculosi i la desesperança s'extenen ràpidament. Problemes de salut principalment deguts a que l'aigua està fortament contaminada amb fertilitzants, sals i pesticides i també degut a la desnutrició.
En cincuanta anys hem estat capaços d'eborrar tot un ecosistema, i les comunitats que vivien d'ell, i en aquest cas tenir-ho ben documentat. El més trist és que no se si n'aprendrem alguna cosa.
Fonts: BBC, Orexca
No hay comentarios:
Publicar un comentario