Páginas

lunes, 19 de octubre de 2009

¿Cómo medir la estupidez de un país?

Hace un par de meses escuché a José Antonio Marina haciendo una reflexión sobre la educación, nuestros modelos, y lo que promovemos como sociedad. Decía que hay paises más estúpidos que otros, y que podíamos tomar índices de referencia, el puso uno muy claro que me pareció muy oportuno:

La relación entre la inversión en futbol y la inversión en investigación y desarrollo.
Viene más al caso que nunca al ver las obscenidades pagadas por algunos clubes, y los créditos de algunos bancos, a la vez que el gobierno recortaba los presupuestos del I+D

Así que venía hoy de la universidad y pensaba en otros índices que también indicaran el grado de evolución y/o coherencia de un país.

Cuanto más alto és el índice más estúpido el país:

Minutos dedicados a los deportes + prensa amarilla y rosa en TV/ minutos dedicados a cultura + ciencia en la TV

Número de profesionales nacionales de gran talento exportados / número de profesionales nacionales de gran talento importados

Número de patentes usadas/ número patentes creadas

Importación de energía/ inversión en energías renovables

¿se os ocurre alguno más?

Ostras... Diría que ni España ni Catalunya son muy listas...

5 comentarios:

  1. "Número de profesionales nacionales de gran talento exportados / número de profesionales nacionales de gran talento importados"
    --> no n'acabo d'estar segur. No passa res amb que "cervells nacionals" marxin, sempre que vinguin "bons cervells", siguin d'on siguin. No entenc l'obsessió per la fuga de "cervells nacionals". Precisament USA és tant forta científicament perquè importa investigadors de tot el món. No veig què aporta de més un investigador espanyol.

    Minutos dedicados a los deportes + prensa amarilla y rosa en TV/ minutos dedicados a cultura + ciencia en la TV
    --> l'esport és cultura, no ens enganyem. També espectacle. El cinema és cultura, però també espectacle. I per quantitats indecents de diners, mira els sous d'actors de hollywood, 20 milions de dollars per peli (3 mesos de rodatge). Això no ho guanya cap futbolista ni de broma. Per no dir que el cinema espanyol està pràcticament tot subvencionat, això vol dir que els espanyols en som productors 'de facto', però qui fa la peli es queda els drets i ens diu pirates quan ens descarreguem una peli que hem pagat nosaltres.

    ens veiem demà passat

    ResponderEliminar
  2. Hola, gracies pels comentaris... tens raó amb la dels professionals potser sería millor així: Número de profesionales nacionales de gran talento exportados / número de profesionales de gran talento importados

    de totes maneres no es molt bo... pot haver circumstàncies econòmiques que el modifiquin.

    Que em diguis que l'esport es cultura... Y que diguis que no ens enganyem... Mira que hi ha hagut molts intents interessats de fer pensar això, però fins i tot la RAE hi dedíca un apartat específic com a "cultura física". En qualsevol cas la funció que compleix no es cultural, sinó mes aviat de vàlvula d'escapament de la violència. Panem et circenses germà, encara dura... A ningú se li acudiría deixar d'anar un museu per haver vist un partit de futbol, peò en canvi deixarán de cabrejar-se amb altres coses o no anirán a una mani, no s'afiliaran a un partit polític.. no serán revolucionaris... si ja et revoluciones pel teu equip... té una funció alienadora y en cap cas educa, ni edifica (o en la majoría de cops, en tot hi ha excepcions), més aviat diría que apela a un sentit primitiu de pertanyença al grup mitjançant l'exaltació i l'enfrontament: res uneix més que un enemimc comú... I poques coses son més estúpides... La funció no es cultural, no es de impulsar la capacitat crítica; es comportamental es tracta de canalitzar les energies de la població.

    En fi, em sembla pornogràfic que es pogués arribar a relacionar dins el mateix sac el grito de Edward Münch amb un Betis-Getafe. Entenc que li pugui doldre a algú apasionat pel futbol, pero si el futbol es cultura, què no ho és?

    Si ti fixes l'agricultura és cultura, però el futbol no. L'art és cultura i entenc que per aquí es podríen fer peripècies per a fer passar el futbol com a art, però això es un altre eufemisme del periodistes esportius... Que per cert, si desapareixessin, la cultura no se'n ressentiria gaire, per no dir que sortiría guanyant...

    definició de la RAE
    cultura.
    (Del lat. cultūra).
    1. f. cultivo.
    2. f. Conjunto de conocimientos que permite a alguien desarrollar su juicio crítico.
    3. f. Conjunto de modos de vida y costumbres, conocimientos y grado de desarrollo artístico, científico, industrial, en una época, grupo social, etc.
    4. f. ant. Culto religioso.

    ~ física.
    1. f. Conjunto de conocimientos sobre gimnasia y deportes, y práctica de ellos, encaminados al pleno desarrollo de las facultades corporales.

    ~ popular.
    1. f. Conjunto de las manifestaciones en que se expresa la vida tradicional de un pueblo.
    aceptamos barco...

    ResponderEliminar
  3. El llenguatge és un clar indicador de l'educació (o de la seva absència) d'un país. I en aquest sentit, només cal veure el número d'expressions buides de contingut i estúpides que es repeteixen constantment al carrer sense que ningú es pari a pensar el que està dient. Parlo d'expressions tipus: "es guapo no, lo siguiente", "soy muy fan de algo", "es como que" i un llarg i depriment etc.
    Si a això li sumem la gran quantitat de tòpics populars tipus "tiene que haber de todo" o "es una opinión y hay que respetarla" que no fan res més que restar esperit crític fent servir com a defensa una llibertat cada cop menys real, tenim com a resultat això: una societat i un país ignorants.

    ResponderEliminar
  4. Estic totalment d'acord amb el que dius, el buidat semàntic que sofrim avui dia és considerable, també en paraules com: ecològic, sostenible, responsable, etc.

    Em sembla molt interessant la proposta d'usar el llenguatge com a indicador. ¿Se t'acudeix com es podria formular per tal de que es poguessin comparar països?

    ResponderEliminar
  5. Doncs és complicat, sobretot perquè és més una qüestió de matisos que no pas de números i es fa difícil establir unitats de mesura. Però, així per sobre, se m'acut:

    - nombre de paraules femenines que fan referència a conceptes negatius / nombre de paraules masculines que fan referència a conceptes positius (tipus golfa-golfo, coñazo-cojonudo, etc)

    - número d'insults o paraulotes per frase en un idioma/en un altre (en alemany, per exemple, és molt difícil formular un insult amb varietat, perqè no tenen el que coneixem com a "tacos").

    De fet, l'indicador lingüístic més representatiu és pot trobar d'una manera molt més ràpida: quanta quota de pantalla es dedica actualment a gent ignorant, freaks i similars i quanta a temes de divulgació científica, entreteniment cultural,etc? El número d'expressions derivades d'aquest tipus de programació que es fan servir diàriament sense cap mena de reflexió sobre el que s'està dient és directament proporcional al grau d'estupidesa d'un país.

    ResponderEliminar